QUÈ ÉS L’ASTROLOGIA.

UNA MICA D’HISTÒRIA.

 

L’astrologia estudia la relació que hi ha entre els planetes i els éssers vius. Sabem que cada planeta conté una determinada energia que activa diferents components dels cossos del nostre sistema. De la mateixa manera que la lluna influeix en les marees i corrents d’aigua, cada planeta influeix amb la seva càrrega energètica en diferents aspectes de la vida del nostre planeta i per analogia es reflecteix en el nostre comportament, resistència física i actitud davant dels fets.

L’astronomia, a partir d’observar el cel estudia els fenòmens que es donen en aquest espai, analitza les parts que el formen, coneix la posició i composició de constel·lacions, estrelles i planetes. L’astrologia, a partir d’aquestes observacions, utilitza la informació astronòmica per saber des de quin punt del espai ens envia cada planeta la seva influència i veure així el seu significat.

Els orígens de la astrologia es remunten a la cultura assíria i babilònica on cap l’any 2000 abans de Crist es troben taules cuneïformes amb informació astrològica traduïda del sumeri. Més tard, els caldeus divideixen el zodíac en dotze parts. A la India i la Xina, s’utilitza l’astrologia amb Buda i Confuci. A Europa al segle IV s’utilitza a Grècia lligada a la filosofia. En el segle II abans de Crist es compon un catàleg d’estrelles amb els moviments del Sol i de la Lluna. D’aquesta època també data una correlació del zodíac amb el cos humà. A l’antiga Roma, l’emperador August encunya una moneda amb el seu signe Capricorn. Ptolomeo escriu en Alexandria al segle II abans de Crist el Tetrabiblos  que és el primer tractat d’astrologia ja separada de la astronomia. Durant el segle III desprès de Crist es canvia la tendència fatalista pel domini moral de l’home per sobre dels astres. Posteriorment s’excloïa la influença del cosmos ja que tot es considera obra de Deu. Al segle XV es separa la ciència de la fe. Entre 1500 i 1700 s’utilitza com a instrument d’endevinació. Kepler investiga unes radiacions que emetien els astres. A finals del segle XIX torna a ser d’interès i Goethe la introdueix entre les ciències humanes. Actualment es considera una ciència d’observació que en alguns països es pot estudiar de forma oficial i es valora com a eina de auto coneixement.

Antigament hi havia una tendència fatalista d’utilització de la astrologia que encara avui dia persisteix en alguns sectors que consideren que els astres determinen qualsevol manifestació de la nostra conducta incloent les circumstàncies que ens envolten. Es cert que els planetes es mouen seguint un ritme en harmonia amb el cosmos i ens influeixen activant el nostre organisme, en ocasions despertant capacitats latents que podem dirigir amb la voluntat. Podem dir que els astres ens mostren un camí i precisament el fet de conèixer-ho ens reforça la capacitat de decidir si optem o no d’anar-hi. La evolució no està en deixar-se portar per les circumstàncies sinó en conèixer el nostre potencial per saber dirigir-ho. La astrologia es doncs una eina que ens mostra les nostres capacitats i ens ofereix el repte de desenvolupar-les.

Tots els essers vius ens guiem per cicles. Desprès d’un esforç físic, reposem; desprès de dormir, despertem; caminem, seiem, parlem, escoltem, sentim, pensem, patim, gaudim, estimem, odiem, i així contínuament ens movem en múltiples factors d’activitat diferent.

Cada planeta del sistema solar que és el que ens afecta de manera més directa, té el seu propi ritme i triga un temps diferent en girar en la seva òrbita que és cicle d’aquest planeta repetint rítmicament les seves posicions.

El cicle del sol és d’un any, el de la lluna vint i vuit dies i així cada planeta segueix un ritme en el cosmos del que nosaltres en formem part. Donat que cada planeta te una energia diferent, activa una part de la nostra vida des del punt de l’espai des de on es troba i el conjunt  de la energia de tots els planetes en el punt de cada cicle es el que forma el present que vivim. 

Així doncs és possible sentir tristesa i a la vegada tenir un fort sentiment amorós amb desig d’expressar alguna cosa a nivell artístic. El coneixement d’aquest potencial ens pot fer més receptius i poder desenvolupar al màxim tota aquesta energia.

Atenent els ritmes del cosmos i aplicant el seu potencial a la vida quotidiana podem conèixer aquells sectors de la nostra activitat on tenim més capacitat i també ens permet conèixer allà on hi ha obstacles per tal de superar-los. La astrologia ens informa de quin es el millor moment per iniciar una activitat concreta i dels entrebancs que podem trobar. Podem aplicar aquest coneixement tant en la vida pràctica com pot ser el sector laboral, com en qüestions espirituals per tal de veure el nostre nivell d’evolució o aplicar-ho en les nostres relacions personals. La astrologia no ens endevinarà res sinó que ens alertarà sobre el potencial latent que tenim a l’abast.

Des de finals del segle XIX la psicologia i la psicoteràpia han fet grans avenços en l’estudi del comportament humà. A partir de Jung, part de comportaments inexplicables, s’apliquen a un inconscient col·lectiu que fa que tot un grup social reaccioni de forma semblant en un temps determinat. El coneixement d’un mateix és el camí més ampli que ens ofereix l’astrologia i també explica comportaments col·lectius degut a la influència dels planetes més lents  que per estar molt de temps en el mateix lloc afecten a grups socials molt amplis.

La psico-astrologia es la part de l’astrologia que es dedica a l’estudi del comportament humà i pot arribar als mateixos descobriments que el psicoanàlisis observant atentament sobre cada persona la influencia dels planetes en la seva marxa còsmica i ajudar a veure el lloc que tenim reservat en aquesta vida per a la nostra evolució. El psico-astròleg fa la funció de mostrar a cada persona les seves possibilitats sense suggeriments, ja que si ha d’haver algun canvi, aquest ha de ser personal i conscient en un acte responsable.

Hi ha manifestacions de la nostra personalitat que ens resulten difícils de reconèixer. Precisament tenim predisposició a veure en els demés tots aquells comportaments propis inconscients ja que projectem en els altres tot allò que ens molesta per tal de poder criticar-ho. L’auto coneixement ens ha de permetre superar aquestes barreres i acceptar el mes amagat de la nostra persona per tal de poder treballar-ho amb intensitat. L’astrologia es un mitjà per arribar a aquesta fita.

Hi ha altres ciències anomenades d’observació que es poden utilitzar com a mitjà en el auto coneixement i en absolut es contradiuen amb l’astrologia sinó que es poden utilitzar de forma conjunta. Tenim la grafologia que en la observació dels trets de la escriptura o dibuixos veu connexions amb el comportament de la persona. El tarot, observa el simbolisme  dels arcans i treu models inconscients de l’individu i els interpreta. La quirologia interpreta les línies de la ma on es reflecteix tot un potencial conscient e inconscient de cadascun. Es difícil conèixer en profunditat totes les formes de simbolisme, però també es difícil estudiar una sola forma sense tenir en compte les demés ja que quan entrem en la via dels símbols ens adonem que tot està relacionat i son diferents manifestacions de la mateixa realitat que ens porta a veure la nostra integració al cosmos de forma conscient.

Tal com passa amb totes les coses, l’astrologia pot estudiar-se i es pot aplicar de forma profunda o superficial. Hi ha hagut mitjans de comunicació que ha tractat a l’astrologia com un joc d’endevinalles poc seriós. La repercussió positiva d’aquesta divulgació massiva ha estat en despertar interès en sectors que d’altra forma no la haurien conegut. Per descomptat, la contrapartida està en el desprestigi que comporta a nivell de profunditat.

Si som capaços d’entendre el missatge dels astres, possiblement entendrem tot el potencial que tenim i podrem optar per viure intensament per aprofitar-ho. Per descomptat, el camí no es fàcil i estudiar astrologia suposa dedicació i paciència per desxifrar el complex llenguatge que ens pot descobrir la nostra personalitat i alhora veure quin es el moment de la nostra evolució.