CONSTEL.LACIONS, SIGNES, CASES, PLANETES.
A l’univers conegut, hi ha
vuitanta vuit constel·lacions que son divisions que s’han fet al cel de cara al
seu estudi. D’aquestes, a nivell astrològic, fem servir les dotze que es troben
en el recorregut del sistema solar i son les que coneixem amb els noms dels
signes del zodíac
.
Tot i que les constel·lacions no
son lineals ni regulars, el que coneixem com a signes del zodíac son en
realitat zones d’energia que d’alguna manera hem comprovat que ens afecta.
A nivell simbòlic, en astrologia
considerem a la terra el centre i el Sol i la resta de planetes girant al seu
voltant.
Els planetes tenen una
determinada càrrega energètica per la seva composició química que funciona en
ressonància amb la composició energètica del nostre cos. Els pagesos, per
exemple fan servir els cicles de la Lluna pels conreus i també sabem de la seva
influença en les corrents marines. Així, cada planeta connecta amb una part del nostre funcionament.
Donat que cada planeta te una
energia diferent, activa una part de la nostra vida des del punt de l’espai des
de on es troba i el conjunt de la
energia de tots els planetes en el punt de cada cicle es el que forma el
present que vivim. Així doncs és possible sentir tristesa i a la vegada tenir
un fort sentiment amorós amb desig d’expressar alguna cosa a nivell artístic.
Cada planeta te un cicle que es
el temps que triga en donar la volta a la terra. Així, sabem que el Sol te un
cicle d’un any, la Lluna de vint i vuit dies, Mercuri també un any i a mida que
son més lluny, Plutó dos cents cinquanta anys o Quiró que per la seva òrbita
el·líptica és irregular.
El moviment de translació de la
terra origina els mesos i les estacions de l’any. Cada mes, la terra està
davant d’una constel·lació del zodíac i canvia de signe aproximadament entre el
dia vint i u i vint i tres de cada mes.
També la terra, pel seu moviment
de rotació sobre sí mateixa, provoca el dia i la nit i també que cada dos hores
aproximadament tenim una constel·lació diferent al davant nostre i es això el
que en astrologia anomenem cases (ascendent, etc.).
Així doncs, durant tot el mes
estem en un signe concret del zodíac, però també depenent de l’hora tenim un
signe diferent del zodíac al nostre davant.
En astrologia sabem que els
planetes ens donen una energia determinada, que segons en quin signe es trobi
actuarà d’una forma o altra i segons a
quina casa afectarà a un sector o altre de la nostra vida. Es a dir, els
planetes diuen què, els signes com i les cases a on.
Els astròlegs antics, treballaven
amb set planetes. Els mitjans d’observació actuals permeten afegir algun
planeta un cop s’ha vist la seva trajectòria i comprovada la seva influença.
Plutó, per exemple, es va descobrir cap els anys trenta i fins els setanta no
s’ha començat a utilitzar en astrologia. Quiró, descobert a l’any 1977, es
comença a fer servir a principis dels noranta ja que primer cal observar les
influences que transmet.
Cal dir també, que els científics
astrònoms determinen si per les seves característiques es poden dir planetes,
asteroides, o altres noms que de fet, en astrologia no ens afecten, ja que els investigadors del
sector el que observen son merament les influences.
Com a models, hi ha astròlegs que
fan servir una sèrie d’asteroides i jo personalment, em concentro en els
homologats per la tradició i la experiència per qüestions pràctiques.
També, cada dos mil anys
aproximadament, entrem en una “era”, que vol dir que tot el nostre sistema està
en la perspectiva d’una constel·lació concreta. Com que les constel·lacions no
son lineals ni regulars, cap als anys seixanta vàrem començar a entrar en la
era d’Aquari però sense deixar encara Peixos, cosa que no serà possible fins d’aquí
uns trenta anys aproximadament.
En fi, costa imaginar tot això, i
també entendre-ho.
Estic oberta a respondre els
vostres comentaris. Fins aviat.
